A google trobem una serie d' eines que ens faciliten el treball. Com és el cas de poder utilitzar el word, fulles de calcul, power point, etc... Aquest treballs tanmateix els podem desar, com publicar a la web ( per ex. al bloc).
jueves, 2 de octubre de 2008
domingo, 28 de septiembre de 2008
La imatge en el producte gràfic
Trama
La trama de una imatge és la seva descomposició en punts, els quals segons la seva mida, simularan els diversos grisos.
Liniatura
La liniatura és una característica específica d'aquelles imatges que van a ser impreses, principalment, en un dispositiu de sortida com una impressora o una filmadora.També se li coneix com "resolució de trama" i es refereix al nombre de cel·les de semitò usades per a imprimir una imatge en escala de gris o separació de color. Sol mesurar-se en línies per polzada (L/p) o línies per centímetre (L/cm) i afecta fonamentalment, juntament amb la resolució, als detalls d'una imatge impresa.
El color
Visió aditiva del color
Els colors primaris llum són el vermell, el verd i el blau. Aquests colors s'utilitzen sobretot en aparells que combinen la llum emesa per diferents focus lluminosos per crear la sensació de colors diversos. La mescla additiva de vermell i verd dóna groc o taronja. La barreja de verd i blau dóna tons de cian, i si es mescla vermell i blau s'obtenen tons de violeta i magenta. La barreja en proporcions iguals de primaris additius dóna tons de gris. Quan tots tres colors estan saturats del tot, el resultat és el blanc. L'espai de color generat s'anomena RGB ("Red, Green, blue", és a dir "vermell, verd i blau" en anglès),
Visió substractiva del color
Els colors primaris pigment són els que provenen de la reflexió de les ones lluminoses damunt dels objectes i s'empren sobretot en pintura, en vitralleria i en impremta, ja que en aquestes disciplines els colors generalment no s'obtenen mesclant llums sinó barrejant pigments.En aquest cas, els primaris són el groc, el magenta i el cian. Si combinem magenta i cian, obtenim blau. De la barreja de cian i groc, en traiem el color verd. I la mescla de groc i magenta dóna vermell. Combinant-los tots tres, hom n'obté negre per suma subtractiva.Amb tot, el negre que en teoria s'obté de la barreja dels tres primaris és costós (perquè es gasten tres tintes cares) i de qualitat dubtosa (perquè la superposició i l'opacitat mai no són perfectes). És per això que en impremta sovint s'empra un color negre addicional (vegeu CMYK).Si ens fixem amb atenció en els dos cercles cromàtics observarem que els primaris llum són els secundaris pigment i que els primaris pigment són els secundaris llum.
Equips de captació
L'escàner
El principi de funcionament d’un escàner és la digitalització, és a dir, la conversió d’una informació analògica a dades comprensibles per l’ordinador. Està format per una sèrie de components interns que possibiliten aquest objectiu. Una font de llum va il·luminant, línia per línia, la imatge o document en qüestió, i la llum reflectida a la imatge és recollida pels elements que componen el CCD (Charged-Couple Device) dispositiu que converteix la llum rebuda en informació analògica. Per últim un DAC (Digital-Analog Converter) converteix les dades analògiques en valors digitals.
Un factor molt important en els escàners és també la resolució. Quan es parla d’una resolució òptica de 600 ppp, estem indicant que el seu dispositiu CCD disposa de 600 elements. En l’actualitat, el mínim són 300 ppp per poder aconseguir un resultat òptim, encara que 600 és una resolució més convenient si volem digitalitzar fotografies.
TIPUS D’ESCÀNERS:
D’escàners n’hi ha de tres tipus:
Trama
La trama de una imatge és la seva descomposició en punts, els quals segons la seva mida, simularan els diversos grisos.
Liniatura
La liniatura és una característica específica d'aquelles imatges que van a ser impreses, principalment, en un dispositiu de sortida com una impressora o una filmadora.També se li coneix com "resolució de trama" i es refereix al nombre de cel·les de semitò usades per a imprimir una imatge en escala de gris o separació de color. Sol mesurar-se en línies per polzada (L/p) o línies per centímetre (L/cm) i afecta fonamentalment, juntament amb la resolució, als detalls d'una imatge impresa.
El color
Visió aditiva del color
Els colors primaris llum són el vermell, el verd i el blau. Aquests colors s'utilitzen sobretot en aparells que combinen la llum emesa per diferents focus lluminosos per crear la sensació de colors diversos. La mescla additiva de vermell i verd dóna groc o taronja. La barreja de verd i blau dóna tons de cian, i si es mescla vermell i blau s'obtenen tons de violeta i magenta. La barreja en proporcions iguals de primaris additius dóna tons de gris. Quan tots tres colors estan saturats del tot, el resultat és el blanc. L'espai de color generat s'anomena RGB ("Red, Green, blue", és a dir "vermell, verd i blau" en anglès),
Visió substractiva del color
Els colors primaris pigment són els que provenen de la reflexió de les ones lluminoses damunt dels objectes i s'empren sobretot en pintura, en vitralleria i en impremta, ja que en aquestes disciplines els colors generalment no s'obtenen mesclant llums sinó barrejant pigments.En aquest cas, els primaris són el groc, el magenta i el cian. Si combinem magenta i cian, obtenim blau. De la barreja de cian i groc, en traiem el color verd. I la mescla de groc i magenta dóna vermell. Combinant-los tots tres, hom n'obté negre per suma subtractiva.Amb tot, el negre que en teoria s'obté de la barreja dels tres primaris és costós (perquè es gasten tres tintes cares) i de qualitat dubtosa (perquè la superposició i l'opacitat mai no són perfectes). És per això que en impremta sovint s'empra un color negre addicional (vegeu CMYK).Si ens fixem amb atenció en els dos cercles cromàtics observarem que els primaris llum són els secundaris pigment i que els primaris pigment són els secundaris llum.
Equips de captació
L'escàner
El principi de funcionament d’un escàner és la digitalització, és a dir, la conversió d’una informació analògica a dades comprensibles per l’ordinador. Està format per una sèrie de components interns que possibiliten aquest objectiu. Una font de llum va il·luminant, línia per línia, la imatge o document en qüestió, i la llum reflectida a la imatge és recollida pels elements que componen el CCD (Charged-Couple Device) dispositiu que converteix la llum rebuda en informació analògica. Per últim un DAC (Digital-Analog Converter) converteix les dades analògiques en valors digitals.
Un factor molt important en els escàners és també la resolució. Quan es parla d’una resolució òptica de 600 ppp, estem indicant que el seu dispositiu CCD disposa de 600 elements. En l’actualitat, el mínim són 300 ppp per poder aconseguir un resultat òptim, encara que 600 és una resolució més convenient si volem digitalitzar fotografies.
TIPUS D’ESCÀNERS:
D’escàners n’hi ha de tres tipus:
- escàners de mà
- escàner de sobretaula
- escàners cilíndrics
1. L’escàner de mà, són de molt, l’alternativa més econòmica, ja que elimina gran part dels mecanismes que encareixen els dispositius de sobretaula, més concretament el de tracció, ja que és l’usuari qui mou l’escàner sobre la imatge o document a digitalitzar. L’avantatge econòmic i d’estalvi d’espai té en contra la poca fiabilitat del procés, ja que depèn de l’agilitat i pols de l’usuari, i moure l’escàner de forma massa lenta o ràpida pot afectar el resultat final.
2. Els escàners de sobretaula són una alternativa de més qualitat , encara que també més cara, i realment són els que més s’estan estenent. El document o imatge es col·loca sobre un vidre davall del qual una lent lluminosa es desplaça, digitalitzant el document. La major complexitat del dispositiu, així com el sistema d’ escanejat, li permet obtenir una major qualitat i fiabilitat, encara que com a inconvenients es poden citar el seu major format i preu.
3. Els últims, els escàners cilíndrics, són els de més qualitat i destinats a professionals. Com el seu nom indica, l’escàner utilitza com a mecanisme de tracció un cilindre que recull automàticament el document i el digitalitza. La qualitat obtinguda és més alta que la dels models de sobretaula, és l’ equip utilitzats per usuaris que treballen en l’ indústria de les Arts Gràfiques
CCD
Un detector CCD o detector de dispositiu d'acoblament de càrrega (de l'anglès Charge Coupled Device:) és una càmera de compte de fotons que és capaç de mesurar en una matriu de punts la quantitat de llum arribada a cadascun d'aquests. De manera que es pot generar una imatge digitalitzada. Les càmeres digitals de vídeo i de fotos, així com alguns telescopis, incorporen sensors CCDs.
Tipus i captació
- Matriu unitària: un CCD, capta un píxel.
- Array o filera: varis CCD, capta una línia de píxels.
- Matriu completa: varis CCD, capta tots el píxels.
jueves, 25 de septiembre de 2008
Accesos directos teclado
cmd + n = nuevo
cmd + c = copiar
cmd + v = pegar
cmd + x = corta
cmd + a = selecciona todo
cmd + k = conectar al servidor
cmd + i = informacion
cmd + o = abrir
cmd + maj + Q = cerrar sesión
cmd + Q = cerrar aplicación
cmd + c = copiar
cmd + v = pegar
cmd + x = corta
cmd + a = selecciona todo
cmd + k = conectar al servidor
cmd + i = informacion
cmd + o = abrir
cmd + maj + Q = cerrar sesión
cmd + Q = cerrar aplicación
Digitalización: Profundidad bit por píxel
El bit, es la cantidad de información binaria que conforma una imagen. La profundidad de bit define la cantidad o gama de colores y tonalidades que poseerá la imagen digital, ya sea en color o en blanco y negro, determinada por la cantidad de información (bit), que se le asigna a cada píxel durante la fase de digitalización.
Podemos visualizar, la profundidad del bit entre varias imágenes
Podemos visualizar, la profundidad del bit entre varias imágenes
El escáner
La luz reflejada, se convierte en energía eléctrica por los sensores, y la velocidad del movimiento del cabezal lector es la que proporciona una mayor resolución. Cuanto menor sea la velocidad del lector, más información se extraerá de la imagen digitalizada.
Tipos de escáneres
Existen diferentes tipos de escáneres:- Escáneres planos
- Escáneres domésticos
- Los semiprofesionales
- Escáneres profesionales
- De transparecincias
- Escáneres de mano
- Escáneres de tambor
- Digitalizadores de vídeo
- Cámaras digitales
El escáner plano
Escáner plano o de sobremesa, es uno de los más utilizados. Normalmente se suelen utilizar para escanear imágenes o textos planos aunque también para objetos tridimensionales.
Preimpresión
La fase de preimpresión, consiste en optimizar el trabajo. Esta tarea se realiza mediante el escaneado, filmación, las pruebas de color, etc.
Primero debemos obtener los textos a imprimir y que tengan las características de estilo, tamaño, tipo,... adecuados y que ocupen el lugar previsto. Luego recogeremos las imágenes aportadas por el cliente, optimizándolas para el trabajo al que van destinadas, modificando sus medidas, formato y contenido, obteniendo las imágenes finales sobre el soporte adecuado.
En el siguiente proceso, se ensamblan los textos y las imágenes en páginas completas, y estas en pliegos para adaptar el conjunto a la forma impresora.
Finalmente se obtienen los fotolitos con las imágenes y los textos ensamblados, y obtención de las formas impresoras (planchas, pantallas, clichés,...).
Primero debemos obtener los textos a imprimir y que tengan las características de estilo, tamaño, tipo,... adecuados y que ocupen el lugar previsto. Luego recogeremos las imágenes aportadas por el cliente, optimizándolas para el trabajo al que van destinadas, modificando sus medidas, formato y contenido, obteniendo las imágenes finales sobre el soporte adecuado.
En el siguiente proceso, se ensamblan los textos y las imágenes en páginas completas, y estas en pliegos para adaptar el conjunto a la forma impresora.
Finalmente se obtienen los fotolitos con las imágenes y los textos ensamblados, y obtención de las formas impresoras (planchas, pantallas, clichés,...).
martes, 23 de septiembre de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)